A Baqueira, el primer error que veig repetidament al snowpark Era Marmota és el mateix, tant si l'alumne ve de l'esquí com del snowboard: entrar al primer mòdul sense haver observat res abans. Saber esquiar bé en pista dona soltesa i control de velocitat, però no ensenya a llegir un kicker, un box o un rail — això s'aprèn al park, i s'aprèn malament si s'aprèn sense mètode. A les nostres classes de freestyle a Baqueira, en Sergi i en Pablo —monitors TD2 especialitzats en aquesta disciplina— treballen sempre aquesta base abans de deixar entrar ningú al parc.
Per què «ja salto en pista» no és el mateix que una classe de freestyle per al park
Era Marmota está en la pista Marmòtes, sector Beret, con tres líneas de progresión señalizadas con el sistema O obert / X tancat por los shapers.
Línia verda
La línia d'iniciació: els mòduls més senzills del parc i l'únic tram on arriba la telecadira Jesús Serra, útil per a rondes curtes.
Línia blava
El pas intermedi. S'hi puja quan el gest de la línia verda ja és consistent, mai per haver aconseguit un truc una vegada.
Línia vermella
Els mòduls més exigents de l'Era Marmota, amb recepcions que no perdonen una entrada descentrada.
L'accés no és uniforme: el telesquí Fernández-Ochoa i la telecadira Dera Reina donen accés a tot el parc i a les seves tres línies; la telecadira Jesús Serra, en canvi, només arriba a la part final de la línia verda — útil per a rondes curtes d'iniciació, no per treballar el parc complet. Els mòduls —salts, caixons i rails— tampoc no són fixos: un equip de shapers els modifica i els adapta constantment durant la temporada segons la neu i l'ús.
Això té una conseqüència que gairebé ningú no explica abans de la primera visita: el mòdul que vas veure la setmana passada pot no ser el mateix avui. Per això el primer hàbit que ensenyem a Alpine no és tècnic, és d'observació.
Quan obre (i quan no obre) el parc
L'Era Marmota té un horari habitual d'obertura i tancament, com la resta de l'estació. Però al snowpark la seguretat pot alterar aquest horari en qualsevol direcció: endarrerir l'obertura, tancar el parc sencer, o tancar només algunes línies o mòduls concrets mentre la resta continua operativa. Quan al matí la neu és massa dura, l'obertura s'endarrereix fins que comença a transformar amb el sol — situació habitual a la primavera, quan alguns dies no obre fins a les 11:00. Però també es pot tancar una línia o un mòdul a mitja jornada si la neu es torna «papa» —pesada i enganxosa— o si les condicions deixen de ser segures en aquell punt concret, encara que la resta del parc segueixi oberta. No és un retard ni un tancament arbitrari: saltar sobre neu inadequada multiplica el risc en qualsevol recepció. Consulta sempre l'estat del parc i de cada línia abans de pujar amb un objectiu concret — pot canviar entre que puges i que baixes.
Com funciona realment un snowpark: la feina que hi ha darrere de cada mòdul
Un snowpark no es construeix perquè un salt quedi espectacular en una foto. Es construeix, abans de res, perquè sigui segur — i aquest és literalment el criteri amb què treballa l'equip que manté l'Era Marmota cada dia: la construcció, el funcionament i, sobretot, «que el salt o la barana sigui el més segur possible» és la prioritat declarada per qui fa una dècada que és al capdavant del parc.
Darrere de cada mòdul hi ha maquinària específica, moviments de terra i neu produïda —fins a un 95 % del material del parc no és neu natural, sinó neu fabricada i terra compactada— i un equip de diversos shapers i maquinistes treballant cada jornada. Això explica per què la configuració canvia: no és un caprici, és manteniment actiu d'un espai pensat per durar tota la temporada, no només un cap de setmana perfecte.
«La memòria muscular s'ha d'entrenar.»
— Marc Gómez, més de dues dècades formant freestylers a la Val d'Aran i docent del mòdul de freestyle al TD2 de SAFE Formación
El snowpark funciona com un gimnàs tècnic — es progressa per repetició, no per intents aïllats. Com més repeticions de qualitat, més s'afina el gest, i aquesta memòria muscular no s'entrena a la muntanya oberta, on la neu, el risc i la visibilitat canvien a cada baixada. Al park, en canvi, controles la variable i repeteixes fins que el gest deixa de ser un intent i es converteix en un hàbit.
Park SMART: el marc de seguretat que apliquem a cada sessió
A Alpine seguim el sistema Park SMART, desenvolupat per la National Ski Areas Association juntament amb Burton, PSIA-AASI i National Ski Patrol:
- Comença petitNo saltes directament al mòdul que visualment sembla més divertit; construeixes el teu nivell des del més senzill de la teva línia.
- Fes un plaAbans de cada mòdul, sense excepció: què faràs, des d'on entres, a quina velocitat, on aterraràs i què fas si alguna cosa surt malament.
- Mira sempreInspecció lateral abans d'entrar: qui hi ha a dalt, qui a la recepció, si el mòdul està obert, com està la neu.
- RespectaLa senyalització, els torns, la resta de riders i, sobretot, no creuar mai per una zona de recepció.
- Vés amb calmaConèixer els teus límits no és anar a poc a poc, és no executar una maniobra la conseqüència de la qual no pots controlar.
Pop, ollie i les fases d'un salt que sí que importen
Un error tècnic freqüent en principiants és confondre el pop amb l'ollie. El pop és una extensió ràpida i simètrica de totes dues cames alhora — és el que es fa servir per enlairar-se d'un kicker. L'ollie carrega primer el tail i allibera l'energia de manera seqüencial — és el que permet saltar des de terreny pla o entrar a un box. Confondre'ls fa que l'alumne intenti al kicker un gest pensat per a terreny pla, i això desestabilitza la sortida.
Qualsevol salt es divideix en cinc fases reals:
Material de freestyle: el bàsic que ho canvia tot
Un dels errors més cars —literalment, en lesions evitables— és entrar al park amb material pensat per a pista. Els esquís de freestyle tenen menys arc al sidecut, patí mig-ample i puntes twin-tip per aterrar en switch sense perdre suport; els cantells són més arrodonits per no enganxar-se als rails. Les fixacions van muntades més centrades per repartir el pes igual cap endavant i cap enrere. Els bastons s'escurcen per no clavar-se en una recepció no controlada.
El casc és obligatori a tot l'Era Marmota. A Alpine recomanem, a més, que incorpori MIPS (Multi-directional Impact Protection System), una capa interna que gira lleugerament davant d'un impacte lateral i redueix el risc de commoció — especialment rellevant en freestyle, on els cops no són només verticals sinó també rotacionals.
De la línia verda a la línia blava: com mesurem el progrés real
A Alpine no pugem de línia perquè un alumne hagi aconseguit un truc una vegada. Pugem quan el repeteix de manera consistent — diverses execucions correctes seguides, entrada alineada, sense correccions brusques al llavi, aterratge dins de la recepció. Aquesta consistència, i no l'intent aïllat, és el que indica que el gest ja és segur per repetir-lo en un mòdul més exigent.
Un dels nostres alumnes joves de la temporada passada —11 anys— va construir així, pas a pas, un salt de línia blava en una sola sessió. Va començar amb diversos straight airs de cara, en línia recta, fins que l'entrada i la recepció van ser sòlides i repetibles. Sobre aquesta base hi va afegir un 360 complet, encara enlairant-se i aterrant de cara. Després va fer el pas següent: entrada en switch, 180º de rotació a l'aire i aterratge de cara — el primer contacte real amb la manca de referència visual que exigeix esquiar d'esquena. Només quan aquest gest també va ser consistent, va demanar d'intentar l'entrada completa en switch.
Abans de deixar-l'hi intentar, el vam col·locar davant del mòdul a observar diverses passades d'altres riders amb el mateix salt — on regulaven la velocitat d'entrada, en quin moment iniciaven el gir, com hi arribaven centrats o descentrats segons el timing exacte. D'aquella observació en va treure, sense que ningú no l'hi expliqués amb paraules, quan deixar córrer més l'esquí i com ajustar la trajectòria per no arribar girat de més o de menys a l'aterratge. Dues indicacions breus nostres i aquest procés d'anàlisi visual van ser suficients — el que de debò va ajustar cada pas de la progressió va ser la seva pròpia lectura de la velocitat i el moviment dels qui saltaven abans que ell, construïda truc a truc, mai de cop.
Què fer si algú cau davant teu en un mòdul
Les caigudes formen part de l'aprenentatge, però la recepció ha de quedar lliure com més aviat millor.
Mòdul bloquejat
Braços creuats en XSi algú cau i la recepció queda ocupada, creua els braços sobre el cap per avisar qui ve al darrere que el mòdul està tancat.
Via lliure
Braços en cercleQuan el rider s'aixeca i surt de la zona, fes un cercle amb els braços sobre el cap per donar pas al següent.
No et quedis mai aturat sota un salt, al knuckle o a la mateixa recepció — ni per ajudar ni per gravar. Si la caiguda és greu, avisa immediatament el personal de l'estació.
Un espai que creix perquè hi ha qui el cuida cada dia
A Alpine, en Sergi i en Pablo apliquen aquesta mateixa lògica a cada sessió: primer pista, després park, sempre amb criteri i mai amb pressa. La progressió no s'improvisa — es construeix amb les mateixes repeticions de qualitat que fan que el gest deixi de ser un intent aïllat i es converteixi en una cosa que el cos ja sap fer.
Reserva la teva classe de freestyle a Baqueira
Si vols que la teva progressió a l'Era Marmota segueixi aquest mateix criteri — observació, pla i seguretat abans que velocitat de resultats — escriu-nos i et confirmem disponibilitat amb en Sergi o en Pablo.